Amb aquesta compra, l’Ajuntament de Xàtiva completarà la propietat municipal de totes les torres defensives de la muralla de la ciutat
L’Ajuntament de Xàtiva adquirirà pròximament les dues úniques torrasses de la ciutat que resten per ser propietat municipal, ubicades al costat de la senda que discorre per la muralla de Llevant, i que daten de l’època àrab.
Escoltem les declaracions de l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà:
Cal recordar que en 2004 ja es va procedir a l’adquisició de la torrassa annexa de Llevant amb un preu de 105.000 euros, la qual es va cedir en 2017 a les associacions Bosc Primigeni Xàtiva i Societat Valenciana d’Ornitologia SVO-la Costera per a usos mediambientals, concretament com a observatori d’aus i de naturalesa local. A més a més, en els darrers anys també s’ha estat actuant en altres torres defensives de la ciutat com ara la torre de l’Esperó, en la qual es van recuperar les característiques funcionals i formals amb una inversió de més de 335.000 euros subvencionats per la Generalitat Valenciana.
Les històriques muralles de Xàtiva, les més àmplies de les taifes valencianes en època àrab amb més de tres kilòmetres de recorregut, són un dels majors baluards arquitectònics i patrimonials de la ciutat, i han rebut contínues reedificacions amb el pas del temps. En 1117 es va produir la restauració i fortificació de la ciutat per part dels almohades, mentre que en 1210 es va construir la torre del Sol i en 1287 es van reparar les muralles després de la conquesta de Jaume I. Les muralles del Castell de Xàtiva van obtenir noves reparacions al segle XIV a mans del rei Pere IV però van ser destruïdes en gran part amb l’incendi de la ciutat l’any 1707 i els terratrèmols de 1748. En 1838 es van realitzar obres de reedificació tant a les muralles com al castell, tot i que finalment, l’any 1874, es van enderrocar les muralles inferiors recaients a l’Albereda.
Pel que respecta concretament a les muralles de llevant, aquestes s’estenen des de la Penya Roja fins a la torrassa de la Pólvora, al final del carrer Carners.
Limitava l’antic convent de Montsant intramurs amb el de Sant Onofre el Vell, extramurs.