Els arquitectes xifren en 8,86 milions d’euros l’obra del centre cultural
L’equip d’arquitectes liderat per Ramón Esteve i Carlos Campos acaben de lliurar a l’Ajuntament de Xàtiva el projecte bàsic d’intervenció per a la transformació del Reial Monestir de Santa Clara en el nou Centre Raimon i Annalisa d’Activitats Culturals, el CRAC. Aquesta gran infraestructura pública acollirà el llegat del cantautor xativí, amb l’objectiu de convertir-se en un focus d’activitat cultural de primer ordre. El projecte estima un pressupost d’execució de 8.860.923,07 €. Aquesta actuació comptarà amb el finançament compartit per part de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i l’Ajuntament de Xàtiva, a raó de 3 milions d’euros cada institució, aproximadament.
A partir d’ara, l’Ajuntament haurà d’aprovar aquest projecte bàsic. Tot seguit, caldrà obtenir la conformitat per part de la Direcció General de Patrimoni, en tractar-se d’un bé d’interès cultural protegit. Els passos següents fins a la licitació de les obres són la redacció del projecte d’execució i els subsegüents tràmits d’aprovació i conformitat de Patrimoni.
Anem ara amb els detalls de cóm serà el futur CRAC:
Tot i que l’edifici ocupa una superfície aproximada de 6.000 m2, el projecte planteja la conservació dels volums existents als cossos sud i est com a base de la intervenció, que hauran de ser adequats per a l’ús funcional com a centre cultural. La proposta recupera les característiques històriques de les seues arquitectures, tant des d’un punt de vista espacial, com constructiu i artístic. En aquest sentit, són especialment rellevants les dimensions i proporcions dels seus espais; la seua il·luminació i ventilació; els seus sistemes estructurals i materialitat constructiva; els seus revestiments i elements ornamentals de diferents èpoques.
El conjunt del CRAC suposarà un element de trànsit entre l’activitat urbana de l’avinguda de Selgas, amb l’ambient assossegat del centre històric de la ciutat. Les sales d’ús més restringit se situaran a la cota superior.
L’accés es preveu pel carrer Montcada. Per això es proposa conservar la façana, restaurant portes, finestres i gelosies, i incorporant aquells elements que puguen existir sota els revestiments actuals, com els contraforts dels arcs de l’església o brancals.
La zona d’accés al complex cultural disposa de vestíbul, zona d’atenció al públic, al costat de la botiga, i espai d’administració. Pel que fa a l’auditori, projectat a l’antiga església, es suggereix la neutralització cromàtica dels seus revestiments, respectant el volum i la configuració barroca d’aquest espai. Aquest tractament s’estén també al cor alt, conservant les restes d’alguns dels elements de la decoració anterior, principalment paviments ceràmics, nínxols i carreus. L’espai intern de les capelles tindrà panells per assegurar una bona acústica de la sala. El nivell superior del cor es planteja com a sala d’assajos.
L’antic refectori i cuina es plantegen com a sala d’exposició permanent, ja que per la seua configuració en diferents àmbits s’adapta bé al material expositiu. Són espais diàfans, tret de la cuina, on es recomana eliminar les compartimentacions no històriques. Amb això es guanyarà a més a més la visualització d’elements tan singulars com l’escala hexagonal d’estil renaixentista, situada al vèrtex de l’espai de la cuina, així com un arc ogival de grans dimensions.
D’altra banda, a l’antic dormitori i claustre alt hi ha una sala de gran dimensió i alçada que es suggereix com a espai d’exposició temporal, atesa la seua diafanitat que permet diferents configuracions. Aquest espai connecta amb el cos de nova construcció del complex, sobre el deambulatori sud. Aquest espai es destinarà a fitxer i sala de consulta.
El claustre vincularà el CRAC amb els espais verds de Xàtiva, el sistema verd de l’Albereda, Selgas, Glorieta i jardí de la Pau amb el centre històric. Se suggereix una adaptació del claustre original respectant la vegetació existent d’interés botànic i instal·lant estanys, zones enjardinades i fonts. La restauració de la lluna del claustre permet incorporar les restes dels elements que originalment va tenir aquest espai lliure, com a part de l’exposició del mateix edifici. Una cafeteria completarà la dotació d’aquest indret.