El llibre, obra de Miquel Notari, forma part de la col·lecció Bocins, que està orientada a la divulgació del patrimoni, la història i els personatges valencians menys reconeguts

El llibre, obra de Miquel Notari, forma part de la col·lecció Bocins, que està orientada a la divulgació del patrimoni, la història i els personatges valencians menys reconeguts. 

Segons indica el diputat de Cultura, Xavier Rius, impulsor de l’estudi, Francesc Bosch i Morata, nascut a Xàtiva en 1901, no és un personatge qualsevol. El que va ser primer conseller valencià de Cultura passa encara per ser un gran desconegut entre el públic. Va ser mèdic, home de fortes conviccions morals i precursor de les reivindicacions valencianes davant el Govern central de la República. 

En els convulsos anys trenta del segle XX Bosch i Morata, al costat dels companys, Pizcueta, Thous, Perucho i Soto, va fundar l’Agrupació Valencianista Republicana, un partit d’inspiració republicana, federalista i d’esquerres, que va ser partícip dels primers avantprojectes per a un Estatut d’Autonomia del País Valencià. 

L’agitació política dels anys que van precedir la Guerra Civil no va poder donar peu a una aprovació i desenvolupament de l’Estatut, que desgraciadament va acabar malmés per l’evolució de la guerra. Així i tot, la intrahistòria d’aquells papers dona per a molts episodis, que l’autor, Miquel Notari, ha rescatat de l’oblit i narra “com si fora una novel·la d’aventures, on a més de la important documentació de caràcter polític, sobreïx un personatge d’una gran humanitat. Són materials poc estudiats que permetran entendre millor que, arribada la democràcia, el nou Estatut no es pot entendre sense la bastida que va alçar Bosch i Morata. 

Francesc Bosch i Morata, com altres milers de persones, va haver de marxar a un llarg exili a Mèxic. Traslladat a la localitat de Mexicali, a la frontera de la Baixa Califòrnia, Bosch i Morata es converteix ràpidament en un metge molt ocupat pel benestar dels seus veïns. Va ser admirat fins al punt de rebre la condició honorífica de “metge del poble”.