«Civitas populesque Saetabis. Diplomatari inèdit de Xàtiva» és un treball que supera les 3.500 pàgines
L’historiador de l’Art, exdirector del Museu de l’Almodí de Xàtiva, exregidor de Cultura i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, Mariano González Baldoví, presenta hui dimarts, a les 19.30 h, en la Casa de la Cultura de Xàtiva el treball definitiu de tota la seua tasca investigadora: Civitas populusque Saetabis. Diplomatari inèdit de Xàtiva, 1306-1944, un compendi de més de 2.000 documents que abasten sis segles. En total, 3.500 pàgines en quatre volums. La recerca i compilació és el fruit de quaranta-cinc anys d’investigació, des de 1978. El treball, però, no es planteja com una meta, ja que és, sobretot, un punt de partida. La diversitat de tipologies documentals i l’abundància d’informació sobre persones, fets i llocs, dota al Diplomatari d’un interés multidisciplinari i el converteix en una font d’estudi per a investigadors de molt diverses matèries.
Aquest diplomatari consta de 2.061 documents inèdits obtinguts per l’autor, entre d’altres, en els arxius de la Col·legiata, el Municipal i els de les parròquies de la Mercé i Santa Tecla, Sant Pere i Sants Joans, de Xàtiva; en els del Regne, el Diocesà i el de la Catedral de València, el de la Corona d’Aragó, el de la Diputació de Sevilla, el de la Nobleza de Toledo, l’Arxiu General de Simancas; el General de Castilla, els municipals d’Alacant i Ontinyent, i l’Arxiu Històric Nacional, en Madrid. Els documents estan transcrits dels textos originals respectant l’ortografia i la llengua en la qual estan escrits.
Igualment, s’ocupa dels llinatges que en cada època constituïen l’oligarquia governant, així com els llinatges del poble pla, sense privilegis. El treball aporta també un ampli testimoni de la devastació, saqueig i destrucció de la ciutat, en tots els àmbits, i la progressiva pèrdua de territori, així com el desmantellament dels recursos econòmics, jurisdiccionals i, en definitiva, el declivi de la ciutat, declivi que no ha parat en tres segles.
Després de més de trenta anys a la recerca dels documents, a partir de la seua jubilació en 2011, González ja va plantejar al consistori la donació de tot el treball, una volta el codificara i ordenara amb l’ajut dels mitjans tècnics i humans per poder portar a cap la seua informatització. Aquest procés, recolzat pel nou equip de govern de Roger Cerdà a partir de 2015 i per la Universitat de València, ha durat huit anys i ha estat a càrrec de Jorge Perigüell, així com dels tècnics de l’Arxiu Municipal de Xàtiva.