El col·lectiu jurídic valencianista ha mantingut reunions amb el Consell, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, l’Associació de Mestresses de casa Tyrius, i altres organitzacions socials i polítiques
La jornada “EL Dret Foral i el 40 aniversari de l’estatut”, es va celebrar en el Museu de Belles Arts de Xàtiva, per a reclamar la reforma constitucional de manera urgent per a recuperar el Dret Civil Foral que va abolir Felip V.
Després de la recent reunió de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, l’Associació de Juristes Valencians requereix la tramitació conjunta de la modificació constitucional per a tornar a gaudir de lleis civils valencianes juntament amb la promoguda pel Govern respecte a les persones amb discapacitat.
El col·lectiu jurídic valencianista ha mantingut reunions amb el Consell, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, l’Associació de Mestresses de casa Tyrius, i altres organitzacions socials i polítiques per a convidar-los a participar en la concentració del pròxim 5 de maig.
Amb motiu del 40 aniversari de l’Estatut de 1982, Juristes Valencians planteja a la societat valenciana la campanya en defensa de l’autogovern, “Abril 2022, mes de l’autogovern”, que s’instrumenta amb actes en localitats històricament vinculades a l’autogovern i en diferents Facultats de Dret de tota la nostra geografia. Està previst que la campanya concloga amb una gran concentració en la plaça de la Verge de València, el pròxim 5 de maig.
L’acte “El Dret Foral i el 40 aniversari de l´Estatut”, coorganitzat amb Amics de la Costera i celebrat a Xàtiva el dimarts 12 d’abril, va ser inaugurat per l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, qui va recordar que la Ciutat simbolitza com cap altra “la desfeta de 1707”, ja que els pobladors de la puixant Xàtiva del segle XVIII van patir la crueltat borbònica en les seues pròpies carns. “El foc de l’opressor va intentar esborrar Xàtiva de la història, arrasant-la igual que va arrasar els Furs del Regne de València”.
Federico Arnau, professor de Dret Civil de la Universitat Jaume I i Eduard Nicolau, registrador de la Propietat, reclamaren la capacitat legislativa civil per a resoldre problemes socials actuals en els àmbits de dret de família i successori, i la gran incoherència que l’Estatut preveja la capacitat legislativa civil i que el Tribunal Constitucional la limite de forma quasi absoluta.
La Catedràtica d’Història del Dret de la Universitat de València, Pilar García Trobat, va assenyalar que és radicalment fals el mite que els valencians no van lluitar per la recuperació del Dret Foral en els segles XVIII, XIX i XX, ja que van ser constants les reclamacions de les institucions i personalitats valencianes per a aconseguir la restitució d’uns Furs moderns i actualitzats en el període de les Corts de Cadis, durant els regnats del mateix Felip V o Carles III, o fins i tot en ple franquisme.