El govern municipal nega l’acusació de que el turisme passa de llarg per anar-se’n a Ontinyent 

L’Ajuntament de Xàtiva, en una nota de premsa, ha lamentat l’obstinació amb què el PP local tracta d’embrutar la imatge de la ciutat, posant en dubte l’atractiu patrimonial i turístic d’aquesta. Segons l’equip de govern de Xàtiva, bona prova de la falsedat dels seus arguments es posa de manifest amb les xifres de visitants que hi ha hagut al castell des del darrer Dijous Sant fins Dilluns de Pasqua; 6.022 persones, o siga, 556 més que el mateix període de l’any passat, un 10,2% d’increment. És a dir, és fals que el turisme passe de llarg de Xàtiva per anar-se’n a Ontinyent, com afirmava el PP en el comunicat fet públic ahir. 

Cal, a més a més, situar el debat en els seus justs termes. En 2017, l’Ajuntament va fer un requeriment de disciplina urbanística a la parròquia de Sant Pere per tal que aquesta procedira al tancat perimetral de les restes de l’ermita de Sant Antoni, en estat de ruïna fins i tot des d’abans que governara Alfonso Rus. Va ser un requeriment per evitar riscos per a les moltes persones que transiten per aquell camí practicant senderisme. Però mai se li va requerir la reconstrucció del temple. L’Església va adduir que no podia fer-se càrrec de les despeses de manteniment de l’ermita i, en conseqüència, en 2019, dins de les negociacions per a transmetre la titularitat de l’ermita del Puig a la ciutat, 

l’Església va cedir la propietat de Sant Antoni a l’Ajuntament, el qual, a penes un mes i mig després, va dur a terme unes obres de consolidació amb l’única finalitat d’evitar l’enfonsament de les poques restes que es conserven i amb una inversió de 14.512 euros. Les obres consistiren en el desenrunament de l’edifici, en la neteja, desratització i esbrossada de l’interior, en la consolidació de les restes arquitectòniques i en la instal·lació d’una tanca perimetral de seguretat. 

L’acusació d’abandonament del patrimoni per part de l’Ajuntament és totalment falsa i injusta, segons la regidora de turisme, Raquel Caballero. L’escoltem: