Derrota per la mínima d’un Olímpic que sols va jugar una part
Ambient espectacular el que es va viure al Clariano en el que va ser un dels partits més emocionants que hi haurà en la temporada.
Des de l’inici els de la costera van sortir a tancar en camp propi a l’Ontinyent, que va sofrir molt a causa de les bones combinacions de la gent de qualitat visitant. Tant va ser així, que abans dels primers quinze minuts, un tir llunyà d’Aquino, i una rematada de cap dins de l’àrea de Corbalán, van servir a l’Olímpic per a advertir que anaven molt seriosament, i que volien ser protagonistes i solucionar per la via ràpida el partit. Per part dels de Roberto Bas, les ocasions van ser molt tímides a causa de la bona defensa olimpista, que va tapar bé el carril central, obligant l’Ontinyent a jugar per fora i ficar centres, la qual cosa no forma part del seu estil.
Ja al final del primer temps van començar els locals a trobar a Lluís Felipe entre línies, i a crear ocasions amb major facilitat i amb més perill. Aquest bon joc va tenir continuïtat després del pas per vestuaris, però en un centelleig de qualitat de José Rueda gairebé arriba el 0-1 al marcador. Només va ser un miratge, ja que en el minut 57, i després d’un gran contraatac dut a terme per Nico Cabanes, Paco Saéz colpejava primer i avançava els de la Vall. En el minut 64, la maçada va poder ser terrible per a l’Olímpic, perquè en una jugada semblant a la del gol, Casti va perdonar aquesta vegada a Lahoz.
Quan l’encontre ja començava a decantar-se a causa del bon joc dels blancs i els repetits signes de fatiga en els jugadors socarrats, va aparèixer Cristian, que es va fer gegant per a negar-li el gol a Javier Fuster, que l’havia afusellat sense pietat per a posar l’empat.
No es mouria el marcador i l’Ontinyent 1931 s’emportaria el derbi per 1-0 i segueix amb la seua ratxa d’imbatibilitat.